Definició de maltractament:
Emergència de l'observador:
Depenent de qui observi la situació i com es percebeixi, així podrà interpretar-la.
Biologia de l'amor
El maltractament existeix des de que va ser definit com a tal per un conjunt d'observadors i es va acabant transformant en un fenòmen social, va ser reconegut a nivell comunitari.
La noció de maltractament surt de la concepció en del concepte oposat, el bon tracte.
Aquest concepte està basat en la biologia de l'amor. Quan més s'aparti de la biologia de l'amor serà considerat maltractament.
Tipologies de maltratament | ACTIU | PASSIU |
| FÍSIC | MALTRACTAMENT FÍSIC ABÚS SEXUAL | ABANDONAMENT FÍSIC O NEGLIGÈNCIA |
| EMOCIONAL | MALTRACTAMENT EMOCIONAL | ABANDONAMENT EMOCIONA |
Situació de doble vincle. Bateson. Els opressors són els pares, procés d’adoctrinament que pot resumir-se en:<< Te amamos, te maltratamos, cállate, es normal>>. Els fills acaben incorporant una manera acrítica de comportaments i creences dels pares opressors(víctimes d’aquest procés quan varen ser nens).
El risc és que no s’introdueixen canvis en aquestes famílies, dels comportaments i ideologies que les sustenten, ja que s’organitzen en una forma de cultura familiar que es transmetrà de generació en generació.
Els tercers són familiars que no coneixen la situació, d’altres que ho saben i no diuen res perquè estan a favor d’aquestes ideologies i en última instància per temor. I també dintre d’aquest rang estarien molts de professionals(minimitzen o neguen l’existència) i amb els seus rols i models protegeixen una imatge idealitzada dels seus pares durant la infància o subordinen la seva ètica a sistemes de creences autoritàries.
El terapeuta d’alguna manera ha de fugir de <> o de recuperar el patiment de les víctimes per enfortir el nostre rol professional. La violència organitzada o familiar són produccions socials, la teràpia ho és, però amb una finalitat contrària. El procés terapèutic és un procés on l’amor és l’antídot més important de l’indignació que els seus actes desperten en nosaltres, serà sempre respectat com a persona incondicionalment.
Per poder fer front com a terapeutes de fugir d’adherir-nos a models verticalistes i professionalitzants que medicalitzin el patiment de les víctimes, hem d’abandonar la pretensió de ser detonadors del poder de curar als altres, per acceptar ser part de processos socials horitzontals, on tots siguem curanderos de tots.
Ecologia moderna de la violència cap els nens:
La idea clau de l'aparició del maltractament segons Barudy radica: primer en la falta de recursos externs i en no poder garantir el funcionament correcte de le competències parentals i el nen és l'última peça en la qual recau tot el pes del conflicte que es genera a nivell intrafamiliar. És el que ell anomena<< cosificació>> o utilització dels nens pels adults per resoldre conflictes entre parents.
Es poden donar dues situacions basades en les idees de Odette Masson(1981):
Per una part el maltracte apareix perquè es produeix una crisi dintre del sistema intrafamiliar per falta de suport econòmic, social o cultural i quan s'esgoten aquests recursos externs, i les estratègies de resolució de problemes, els pares acaben recorrent a la violència .
L'altra faria referència a famílies on les dinàmiques abusives a nivell familiar es donen a nivell transgeneracional, es a dir, són patrons repetitius de comportamens violents i abusius que passen d'una generació a una altra.
En Barudy exposa quatre situacions que poden explicar com s'organitzen aquestes interaccions de maltractament i quin és el sistema de creences que les manté.
1) Els pares que intenten compensar les manques que varen patir durant la seva infantesa a partir de la concepció que el nen és un objecte que satisfarà el que no varen obtenir de petits amb les seves famílies.
2) Absència de models d'interacció social en quan al control de comportaments i interiorització de límits. Aquest tipus de pares quan eren nens o varen tenir pares molt autoritaris o l'absència d'aquest rol. Llavors la manca d'un model parental d'autoritat i de les lleis que regeixen les relacions socials i dins la família, i això dóna com a conseqüència no tenir els límits clars ni saber com a comportar-se amb els fills( comportaments violent i negligents)
El que passa a les situacions de maltractament és que el fill al principi ho rep passivament, però a llarga comença a néixer un sentiment de ràbia i injustícia que no podrà ser expressat pel poder que tenen els pares sobre ell, però que quan sigui gran sense ser massa conscient, ho tornarà a repetir amb altres o amb els seus propis fills.
Barudy: <>
<< El que reacciona és el nen ferit del passat que sobreviu dintre de l'adult actual, i no s'adona de que té un rival més fràgil que ell que és un nen.>><< No hi ha límits entre el poder exercit de l'un sobre l'altre>>
3) No hi ha estructura o jerarquia disfuncional o patològica a les relacions entre pares i fills. Pares que fan aliances amb els seus fills en contra de l'altre conjugue.
4) La frontera entre els intercanvis de l'interior a l'exterior del sistema familiar són disfuncionals, o quedan molt oberts(negligència o abandó) o molt tancats( abusos sexuals o maltractament físic o psicològic)
Enfoc terapèutic i de prevenció del maltractament basat en el model de xarxes.
Prevenció primària: Família _________ Sistemes d'equips professionals. Millora de les condicions de vida i Pedagogia de la no violència.
Començar per les causes del maltractament.
Prevenció secundària: Sistemes o equips de professionals. Detecció, validació, Crisi familiar, Custòdia i Derivació a teràpia.
Detecció o diagnòstic precoç dels casos de maltractament.
Prevenció terciària: Sistemes o equips de professionals ------------------ Família.
Reduir la proporció i la gravetat de les seqüeles.
D'alguna manera un model integral d'intervenció és detenir o influir d'una forma positiva en la qual hem nombrat<< cercle viciòs>> de la transmissió generacional, sense oblidar els factors del medi ambient que faciliten aquesta transmissió.
L'erradicació del maltractament ha d'estar dintre d'una perspectiva comunitària(mesosistema).
Institucions comunitàries que corresponen als següents àmbits:
Atenció mèdico-social. Ajuntaments, Pediatres, Serveis de Salut Mental Infanto- Juvenil.
Àmbit escolar: Inspecció, educadors,
Serveis Socials i sistemes judicials(jutjats).
Reflexió
Podem concluir que el maltractament pot originar-se per falta de recursos socials, econòmics, culturals i polítics en la qual una família acaba adoptant la violència com a mitjà de projecció de l'estrés. De totes maneres en aquestes familíes podria haver-hi una consciència i un reconeixement d'aquestes dinàmiques que amb ajuda terapètica i d'altres recursos la situació podria millorar.
Però què passa amb aquelles situacions on el maltractament és una situació silenciada i transmesa transgeneracionalment? Jo crec que en aquestes situacions el més complicat és desfer les creences que han anat passant de pares a fills i les ideologies que sustenten aquest mètodes aplicats amb els infants. En definitiva penso que la clau estaria en poder tallar aquesta espiral.
Com indica al llibre l'adult maltractat que a la vegada maltracta als seus fills, d'alguna manera projecta en aquests aquella violència que va viure de petit de forma passiva i que no sap treure d'una altra manera. Encara i així cap tipus de violència està justificada i els infant si manquen d'uns pares competents han de tenir una comunitat al darrera i uns serveis que li proporcionin aquest benestar físic i mental tan necessari per desenvolupar-se correctament. Aquesta és l'única manera de trencar amb aquest cicle. Encara que amb això no vull dir que els programes per treballar amb aquestes famílies i el tractament amb aquests nens no sigui efectiu i eficaç, però a vegades potser és massa tard. Si des d'un principi s'aconsegueix incidir en què aquest cercle no continuï creixent, hem d'impedir que aquests nens siguin assimilant aquests sistemes ideològics dels seus abusadors de forma acrítica i silenciosa.
Jo estaria a favor d'una prevenció primària, i en aquells casos en els quals ja no és possible lògicament apostaria per les altres dues formes de prevenció que crec que podrien ser les que més s'apliquen quan és una situació no detectada a temps i amb quan no s'han aplicat mesures ràpides i eficaces.
Per això penso que és tant important el model de xarxes. Un treball que asseguri un bon funcionament i coordinació per part de totes les institucions implicades amb aquest problema.
Per últim i un punt que m'agradaria destacar seria la importància del treball col·lectiu front a l'individualisme que ens toca viure a la societat actual. Tenir molt clar que el maltractament és una producció social sustentada per ideologies que van passant a nivell familiar durant anys, i per tant és un problema de caire social, no individual o en última instància exclusivament familiar.
