Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Maltractament versus bon tracte. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Maltractament versus bon tracte. Mostrar tots els missatges

dimarts, 30 d’agost del 2011

Integració i resiliència( Jorge Barudy)

Avui en dia hi ha arguments per afirmar que la majoria dels conflictes generats pels joves en els diferents àmbits socials són per aquests últims víctimes de maltractament en els seus contextos socio-familiars. I aquest dolor s'afegeix a la intervenció tardia i incoherent de les institucions que han de protegir-los.

El maltractament és una producció social produïda en contextos ideològics i d'estrés ambiental desfavorable. El professionals del món infantil deuen tenir molt clar que el patiment infantil és resultat de la irresponsabilitat i incompetència dels adults que han de garantir i satisfer les seves necessitats dels nens/es.

Les víctimes de la violència no tenen la possibilitat a denunciar ni a corregir les situacions de violència generades pels adults.
Objectius de les intervencions en relació a això esmentat abans, seria que els infants agafassin consciència d'aquestes intervencions , i així puguin prendre consciència de les dinàmiques abusives familiars i de les incoherències dels sistemes de protecció i judicials que els danyen i tenen l'obligació de protegir-los.

És important per tant, aplicar un principis jurídics a partir d'unes mesures de protecció
coherents amb les necessitats dels menors.

Les intervencions de protecció més adequades són aquelles que es basen en tres pilars bàsics:

- Evaluació de les competències parentals.
Hi ha pares que no saben, malgrat l'amor que tenen cap a els seus fills, proporcinar-los les cures, l'ajuda i la protecció necessària perquè varen crèixer en entorns violents. Però amb suport social, educatiu i terapèutic poden fer-se càrrec dels seus fills sense fer-los mal. Però hi ha casos en els quals les seves personalitats estan tan danyades que això no és possible ni amb ajuda, es important avaluar les competències parentals. Una vegada fet el diagnòtic si aquests pares són incompetents per ajudar als seus fills, poder oferir a aquests nens una alternativa que garanteixi per prevenir que en el futur que siguin pares incompetents.
Aquests procediments asseguren són més objectius i salvaguarden al nen de tenir que delatar als seus pares.

- Evaluació del dany de nens/es de maltractament.

Les conseqüències del maltractament a vegades no són visibles,però estan presents. La detecció hauria d'ésser eficaç i precoç.
Trastorns de l'afecció: Trastorns del vincle i de l'establiment de relacions sanes amb si mateix i amb la resta. L'afecció desorganitzada és la més típica del maltractament i també el "síndrome del peloteo"= diagnòstic tardà i canvis de mesures constants.
Trastorns de socialització: trastorns d'identitat i d'autoestima.
Trastorns de desenvolupament: Retards mentals i psicoafectius. Afectació del sistema nerviós que a vegades no és recuperable.
Trastorns de resiliència: El maltractament dificulta el desenvolupament de la resiliència.

- Cura i autocura dels professionals que treballen en els programes de protecció infantil.

Polítiques d'integració

Hem d'assegurar-li aquests nens unes mesures de protecció adequades, i conjuntament una educació i una socialització que prevengui aquests trastorns de conductes i comportaments violents i delictius.
A les escoles s'han de disposar de recursos suficients i els professionals han de rebre la formació adequada. I partcipant en les dinàmiques de red per fer front al desafiament d'ajudar a aquests nens.
Els professors són els millors recursos per ajudar a aquests nens i tenen un rol molt important, per això han d'assumir el paper de tutors de resiliència.

Definició de resiliència(Cyrulnik 2002): La resiliència és la capacitat d'una persona o d'un grup per desenvolupar-se bé, i seguir projectant-se cap al futur malgrat els esdeveniments desestabilitzadors, condicions de vida difícils i de traumes a vegades greus.

Experiències que afavoreixen la resiliència i poden fer de qualsevol professional un recurs de resiliència pels nens:

-Oferir vinculacions afectives, duraderes, contínues, segures i fiables.
-Donar suport afectiu i social
-Facilitar la seva participació a la societat, lluita per la justícia i el bon tracte, erradiació de la violència i el maltractament, ecologia del planeta.
-Promoure la participació educativa, compromís social, activitats altruistes.
- Fomentar la creativitat.
- Fomentar l'alegria i el bon humor.



dilluns, 29 d’agost del 2011

Resiliència(Idees bàsiques de l'article)

Article i vídeo sobre la resiliència,el pensament de Boris Cyrulnik.






Si vols llegir l'article:
Pitjar aquí

Concepte de resiliència

Definció de resiliència: És la capacitat dels éssers humans davant d'una experiència dolorosa o traumàtica, superar-la i a més a mes sortir enfortit d'aquesta.

Aquesta seria la definició que fa en Cyrulnik sobre la resiliència. Al contrari del que pensa, la psicologia americana no creu i no inclou aquest concepte de resiliència.

Yolanda Gambel: compara el terme de resiliència amb el d'afecció segura d'Ainsworth i Bowlby>> Els cuidadors han d'ésser d'alguna manera els que proporcionin una base segura i que disminueixin els efectes devastadors que puguin ocurrir a la vida de l'infant per la construcció de la resiliència. Encara que segon Cyrulnik hi ha infants amb afecció insegura i aquest tipus d'afecció es pot corregir en el futur.


Hi ha tres pilars en els quals es basa aquest terme i són:

Els recursos que hagi desenvolupar la persona en els primers anys de vida. Aquí té molt a veure el suport afectiu dels primers anys, la família. Encara que en Cyrulnik parla que no té perquè ser la família l'única base d'afecte sinó que hi ha d'altres persones o institucions que poden incidir molt en aquest procés.

Uns altres aspectes serien, la significació del trauma. Està el primer cop o trauma, però serà realment la importància que se li doni a aquest des del context social, cultural i familiar el que provocarà el trauma o dolor.

I per últim l'acollida i l'afecte que se li proporciona a aquesta persona per part de la societat, i si se l'inclou o exclou el que funcionarà com a resilent i curatiu per a la persona/es que hagi sofert un determinat trauma.

La psicologia del oximoron

En Cirulnyk parla de la psicologia del Oximoron que és un terme retòric que s'utilitza per utilitzar dos paraules que són contràries en significat: <>
Amb aquest concepte fa referència a aquelles dues parts en les quals la persona ha quedat dividida, una la del trauma o el cop on apareix una cicatriu, l'altra la part sana, la que ha de buscar tot allò significatiu per continuar vivint amb sentit.

Per ell determinades característiques com: pensament crític, creativitat, ser positiu , saber relacionarse i construir una base d'autoestima sana, més la necessitat i la presència de l'altre, són els elements constituients per la construcció de la resiliència i poder continuar un camí i una vida satisfactòria.

Trauma i prova

Cyrulnik utilitza un parell de termes a l'article en els quals parla de la diferència de trauma i prova i posar varius exemples.

El trauma, segons ell, seria com una part que ha mort d'un mateix. El que ha sofert un trauma, torna de l'altre món, ha mort i ha tornat a la vida. És al que feia referència abans, que la part traumàtica és on surt necrosi, una part morta i la sana és la que ens porta a reviure i continuar.

Les proves en canvi són esdeveniments de la vida que podem viure des del punt de vista de cadascú. Per exemple que a una determinada persona li agradis o t'hagi enganyat.

Assenyala que hi ha coses a la vida com la felicitat o la desgràcia que es poden aprendre ja que són construccions mentals, no és una realitat viure les coses d'una manera o un altre, això si quan han abusat de ti o t'han maltractat física o mentalment sí és una realitat.

En Cyrulnik apuntala que la resiliència no és un procés interior de l'individu, sinó que es conforma també amb l'exterior, així és una manera de fugir dels termes d'invulnerabilitat als que s'associaven als nens que eren més febles. Es a dir no depén només de factors individuals sinó també de l'entorn.

<<És necessària la presència de l'altre per superar l'advesitat i sortir enfortit d'aquesta.>>

Construcció de la resiliència.

Les possibilitats de reconstrucció no acaben mai, la ment té moltes possibilitats de recuperació ell diu que << és com un submarí que aguanta tones i tones de pressió sense trencar-se i sempre pot tornar a surar.>>
Finalment, comenta que encara que una persona hagi pogut viure tot tipus d'horrors és capaç superar l'inhumà.

Tutors de la resiliència

Un tutor resilient és aquella persona, lloc, objecte que després del trauma pot provocar un nou desenvolupament psicològic harmònic en l'individu.

Un altre article que tracta del concepcte de resiliència, els pilars bàsics de la seva construcció i com es desenvolupa aquesta:
Si voleu llegir aquest altre article:
Pitjar article




El dolor invisible de la infància (Jorge Barudy)


Definició de maltractament:

Emergència de l'observador:
Depenent de qui observi la situació i com es percebeixi, així podrà interpretar-la.

Biologia de l'amor
El maltractament existeix des de que va ser definit com a tal per un conjunt d'observadors i es va acabant transformant en un fenòmen social, va ser reconegut a nivell comunitari.
La noció de maltractament surt de la concepció en del concepte oposat, el bon tracte.
Aquest concepte està basat en la biologia de l'amor. Quan més s'aparti de la biologia de l'amor serà considerat maltractament.

Tipologies de maltratament

ACTIU

PASSIU

FÍSIC

MALTRACTAMENT FÍSIC

ABÚS SEXUAL

ABANDONAMENT FÍSIC O NEGLIGÈNCIA

EMOCIONAL

MALTRACTAMENT EMOCIONAL

ABANDONAMENT EMOCIONA



Situació de doble vincle. Bateson. Els opressors són els pares, procés d’adoctrinament que pot resumir-se en:<< Te amamos, te maltratamos, cállate, es normal>>. Els fills acaben incorporant una manera acrítica de comportaments i creences dels pares opressors(víctimes d’aquest procés quan varen ser nens).
El risc és que no s’introdueixen canvis en aquestes famílies, dels comportaments i ideologies que les sustenten, ja que s’organitzen en una forma de cultura familiar que es transmetrà de generació en generació.
Els tercers són familiars que no coneixen la situació, d’altres que ho saben i no diuen res perquè estan a favor d’aquestes ideologies i en última instància per temor. I també dintre d’aquest rang estarien molts de professionals(minimitzen o neguen l’existència) i amb els seus rols i models protegeixen una imatge idealitzada dels seus pares durant la infància o subordinen la seva ètica a sistemes de creences autoritàries.
El terapeuta d’alguna manera ha de fugir de <> o de recuperar el patiment de les víctimes per enfortir el nostre rol professional. La violència organitzada o familiar són produccions socials, la teràpia ho és, però amb una finalitat contrària. El procés terapèutic és un procés on l’amor és l’antídot més important de l’indignació que els seus actes desperten en nosaltres, serà sempre respectat com a persona incondicionalment.
Per poder fer front com a terapeutes de fugir d’adherir-nos a models verticalistes i professionalitzants que medicalitzin el patiment de les víctimes, hem d’abandonar la pretensió de ser detonadors del poder de curar als altres, per acceptar ser part de processos socials horitzontals, on tots siguem curanderos de tots.

Ecologia moderna de la violència cap els nens:

La idea clau de l'aparició del maltractament segons Barudy radica: primer en la falta de recursos externs i en no poder garantir el funcionament correcte de le competències parentals i el nen és l'última peça en la qual recau tot el pes del conflicte que es genera a nivell intrafamiliar. És el que ell anomena<< cosificació>> o utilització dels nens pels adults per resoldre conflictes entre parents.

Es poden donar dues situacions basades en les idees de Odette Masson(1981):
Per una part el maltracte apareix perquè es produeix una crisi dintre del sistema intrafamiliar per falta de suport econòmic, social o cultural i quan s'esgoten aquests recursos externs, i les estratègies de resolució de problemes, els pares acaben recorrent a la violència .

L'altra faria referència a famílies on les dinàmiques abusives a nivell familiar es donen a nivell transgeneracional, es a dir, són patrons repetitius de comportamens violents i abusius que passen d'una generació a una altra.
En Barudy exposa quatre situacions que poden explicar com s'organitzen aquestes interaccions de maltractament i quin és el sistema de creences que les manté.

1) Els pares que intenten compensar les manques que varen patir durant la seva infantesa a partir de la concepció que el nen és un objecte que satisfarà el que no varen obtenir de petits amb les seves famílies.

2) Absència de models d'interacció social en quan al control de comportaments i interiorització de límits. Aquest tipus de pares quan eren nens o varen tenir pares molt autoritaris o l'absència d'aquest rol. Llavors la manca d'un model parental d'autoritat i de les lleis que regeixen les relacions socials i dins la família, i això dóna com a conseqüència no tenir els límits clars ni saber com a comportar-se amb els fills( comportaments violent i negligents)
El que passa a les situacions de maltractament és que el fill al principi ho rep passivament, però a llarga comença a néixer un sentiment de ràbia i injustícia que no podrà ser expressat pel poder que tenen els pares sobre ell, però que quan sigui gran sense ser massa conscient, ho tornarà a repetir amb altres o amb els seus propis fills.

Barudy: <>
<< El que reacciona és el nen ferit del passat que sobreviu dintre de l'adult actual, i no s'adona de que té un rival més fràgil que ell que és un nen.>><< No hi ha límits entre el poder exercit de l'un sobre l'altre>>

3) No hi ha estructura o jerarquia disfuncional o patològica a les relacions entre pares i fills. Pares que fan aliances amb els seus fills en contra de l'altre conjugue.

4) La frontera entre els intercanvis de l'interior a l'exterior del sistema familiar són disfuncionals, o quedan molt oberts(negligència o abandó) o molt tancats( abusos sexuals o maltractament físic o psicològic)


Enfoc terapèutic i de prevenció del maltractament basat en el model de xarxes.

Prevenció primària: Família _________ Sistemes d'equips professionals. Millora de les condicions de vida i Pedagogia de la no violència.
Començar per les causes del maltractament.

Prevenció secundària: Sistemes o equips de professionals. Detecció, validació, Crisi familiar, Custòdia i Derivació a teràpia.
Detecció o diagnòstic precoç dels casos de maltractament.

Prevenció terciària: Sistemes o equips de professionals ------------------ Família.
Reduir la proporció i la gravetat de les seqüeles.

D'alguna manera un model integral d'intervenció és detenir o influir d'una forma positiva en la qual hem nombrat<< cercle viciòs>> de la transmissió generacional, sense oblidar els factors del medi ambient que faciliten aquesta transmissió.
L'erradicació del maltractament ha d'estar dintre d'una perspectiva comunitària(mesosistema).

Institucions comunitàries que corresponen als següents àmbits:
Atenció mèdico-social. Ajuntaments, Pediatres, Serveis de Salut Mental Infanto- Juvenil.
Àmbit escolar: Inspecció, educadors,
Serveis Socials i sistemes judicials(jutjats).

Reflexió

Podem concluir que el maltractament pot originar-se per falta de recursos socials, econòmics, culturals i polítics en la qual una família acaba adoptant la violència com a mitjà de projecció de l'estrés. De totes maneres en aquestes familíes podria haver-hi una consciència i un reconeixement d'aquestes dinàmiques que amb ajuda terapètica i d'altres recursos la situació podria millorar.

Però què passa amb aquelles situacions on el maltractament és una situació silenciada i transmesa transgeneracionalment? Jo crec que en aquestes situacions el més complicat és desfer les creences que han anat passant de pares a fills i les ideologies que sustenten aquest mètodes aplicats amb els infants. En definitiva penso que la clau estaria en poder tallar aquesta espiral.

Com indica al llibre l'adult maltractat que a la vegada maltracta als seus fills, d'alguna manera projecta en aquests aquella violència que va viure de petit de forma passiva i que no sap treure d'una altra manera. Encara i així cap tipus de violència està justificada i els infant si manquen d'uns pares competents han de tenir una comunitat al darrera i uns serveis que li proporcionin aquest benestar físic i mental tan necessari per desenvolupar-se correctament. Aquesta és l'única manera de trencar amb aquest cicle. Encara que amb això no vull dir que els programes per treballar amb aquestes famílies i el tractament amb aquests nens no sigui efectiu i eficaç, però a vegades potser és massa tard. Si des d'un principi s'aconsegueix incidir en què aquest cercle no continuï creixent, hem d'impedir que aquests nens siguin assimilant aquests sistemes ideològics dels seus abusadors de forma acrítica i silenciosa.
Jo estaria a favor d'una prevenció primària, i en aquells casos en els quals ja no és possible lògicament apostaria per les altres dues formes de prevenció que crec que podrien ser les que més s'apliquen quan és una situació no detectada a temps i amb quan no s'han aplicat mesures ràpides i eficaces.
Per això penso que és tant important el model de xarxes. Un treball que asseguri un bon funcionament i coordinació per part de totes les institucions implicades amb aquest problema.

Per últim i un punt que m'agradaria destacar seria la importància del treball col·lectiu front a l'individualisme que ens toca viure a la societat actual. Tenir molt clar que el maltractament és una producció social sustentada per ideologies que van passant a nivell familiar durant anys, i per tant és un problema de caire social, no individual o en última instància exclusivament familiar.