Segons el que he trobat a la wikipèdia:
Puff és una cançó basada en el poema de Leonard Lipton de 1959 basat en el text del poeta Odgen Nash que tractava d’un petit drac domèstic.
La lletra conta una trista història sobre un drac etern que es diu Puff i el seu amic Jackie Paper amb qui jugava quan era un nen, però a mesura que aquest es fa gran, va perdent l’ interès pels jocs d’infants, deixant al drac Puff sol i trist.
Jo li donaria tres interpretacions diferents extretes de les diferents parts de la història que narra a la wikipèdia:
La primera faria referència a que quan els nens van creixent els seus interessos i preferències van canviant. Això és important de tenir en compte de cara a treballar amb infants de 0-6 o igualment a totes les etapes. A mesura que l’infant es va desenvolupant a nivell cognitiu, emocional i social, per tant va madurant, necessita reptes nous, es a dir, reptes intel·lectuals que el motivin a aprendre i a gaudir amb les coses que fa, conjuntament amb el grup d’infants amb els quals hagi de compartir espai i vivències, inclosa la mestra.
Necessita un guia que manifesti aquest entusiasme encara que mai serà al mateix nivell que mostrava el drac Puff ja que el mestre ha de viure el procés del nen, però també mantenir una separació emocional d’aquest, en el sentit que no pot barrejar les seves emocions amb les de l’infant. Això últim podria desencadenar una invasió i una tasca pot objectiva en el treball i desenvolupament de l'infant. És important que se li deixi un espai perquè creixi, aprengui, s’equivoqui i rectifiqui.
El mestre ha de ser un guia amb ganes i certa emoció, però a un nivell asimètric per poder també exercir com la figura d’autoritat que ha de representar.
També és cert i pel contrari no hauria de perdre la il·lusió mai pel viatge que suposa ensenyar, compartir, acompanyar a l’alumne en la seva travesia particular i conjunta. Potser conservar aquest nen interior que té ganes d’investigar i descobrir coses noves, propòsit que aconseguirà, si sap observar mitjançant la mirada i les emocions dels seus alumnes.
El segon aspecte que comentaria seria treballar els vincles i la doble vessant que tenen( afecció i desafecció).
Hem de tenir en compte que igual que es treballa en el període d’adaptació quan comencen l’escola, els vincles, passar de l’àmbit familiar a l’escola perquè el nen pugui ampliar el seu territori i relacions sense tenir que patir dificultats a nivell afectiu, també haurem de treballar amb ells la marxa de l’escola, la desafecció, l’acomiadament. Els nens han d’aprendre a crear vincles i també a distanciar-se de les persones per teixir altres relacions i expandir-se a altres espais, persones, llocs, etcc... És una cadena que està en continu procés a la nostra vida. Poder ajudar als nens a enfortir els seus vincles i ajudar-los no a trencar-los, però si a ampliar-los i a establir de nous quan hem de canviar d’escola, d’institut, de casa, de país, etc perquè aprenguin a ser autònoms i a viure el distanciament igual que l’afecció com dos cares d’una mateixa moneda.
Al igual que s’ha treballar als nens, el mestre també ha de tenir-lo en compte per poder acceptar que s’acaba una etapa i que els seus alumnes partiran en breu, i vindran de nous. Com diu a la cançó el drac Puff es queda sol: perquè el nen creix i se’n va, i deixen d’interessar-li les aventures de la infantesa.
Llavors el mestre ha saber dir adéu, acceptar i mantenir aquest sentiment de pèrdua o de tristesa a l’igual que els seus alumnes fins que es pugui tancar i obrir-se a un nou acolliment.
Al igual que a la cançó el drac i el nen viuen moltes aventures. Penso que l’escola és com aquest mar per on navega en Puff, ple d’incertesa, de sorpresa, d’ombres, de decepcions, però sempre un lloc on es pot construir i viure totes les meravelles que amaga, com una capsa de sorpreses, el món dels infants i la seva mirada oberta cap a les coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada