L’assignatura, en general, m’ha agradat moltíssim, la realitat és que he gaudit molt confeccionant el bloc i amb el material que he seleccionat prèviament per treballar-lo.
El que m’he trobat, en primer lloc, és que és una assignatura que pots aprofundir tant com vulguis, o aquesta ha estat la meva sensació, que la primera dificultat ha estat precisament això, no sabia on havia de posar el límit en quant a la quantitat d’informació(matèria i llibres de consulta) que és necessària o suficient per arribar a completar-la de forma satisfactòria.
Crec que aquesta dificultat que he viscut, potser, és molt personal ja que quan experimento tal il·lusió al poder construir una feina que vas elaborant poc a poc em perdo en la quantitat de fonts d’informació i em costa prioritzar.
I un altra dificultat molt relacionada amb l’assignatura o amb la carrera en general és la falta de temps. Penso que si aquestes assignatures que requereixen d’una elaboració tan precisa i acurada, necessitaríem d’un temps de qualitat per poder-les madurar i que donessin el seu fruit. Al que em refereixo és que si fos anual es podria dedicar més temps i gaudir molt més podem aprofundir en un alguns conceptes relacionats amb aquesta.
A mi personalment m’ha fet molta llàstima no haver pogut llegir algun llibre de bibliografia recomanada crec que bastant important per la nostra formació , com és llibre de la resiliència de Cyrulnik, espero algun dia tenir més temps i poder ampliar tot el que no he pogut ara mateix.
Una última dificultat o potser dubte seria que no sé si la feina feta correspon o no amb la rúbrica penjada a l’assignatura. M’hagués agradat que haguéssim pogut treballar més el tema del bloc i el que és volia concretament, a part de les activitats que varen treballar a classe que això estava molt clar.
La necessitat de suport........
El que he trobat que m’ha ajudat molt a l’assignatura és que hem treballat de forma molt pràctica i reflexiva els conceptes abans de començar la teoria. És una manera d’acompanyar a la teoria i de comprendre-la molt interessant i que facilita l’aprenentatge.
El debatre els temes a classe, a part que és una metodologia amb la qual estic completament entusiasmada, i ja ho vaig comentar a la presentació de classe, és un aprenentatge molt important que fas mitjançant la mirada dels altres i com interpreta cadascú diferents plantejaments teòrics.
La realització d’una gran part de les activitats programades a classe amb la supervisió del professor que veu com vas progressant des del començament fins al final, m’ha semblat fantàstica i molt encertada, perquè tant ell com tu aneu veient la teva pròpia evolució.
I per últim, el sentir-me escoltada i escoltar-me a mi mateixa el que deia mitjançant el reflex que em donava el professor, una meravellosa forma de créixer i d’evolucionar com estudiant i com a persona. Això últim a mi m’ha fet canviar el meu punt de vista de moltes coses que pensava que eren així. Molt important, i per acabar, adoptar o assimilar sempre aquelles coses importants del punt de vista de l’altre.
Satisfaccions
El que he satisfet cursant i realitzant tota la feina feta en aquesta assignatura és que m’he demostrat a mi mateixa la voluntat, i la capacitat de treball i d’entrega que tinc quan alguna cosa m’interessa molt o m’apassiona.
El poder gaudir malgrat els contratemps que té ,a vegades, la vida, en definitiva, satisfer la curiositat de saber més coses sobre les emocions tema que m’encanta, i de poder aprendre com a persona per poder ser, no més intel·ligent, sinó sentir-me més saba i plena cada dia.
Mapa de l’estructura de la web.
Clikcar a Caixa de Convivència Guia didàctica(Objectius de la caixa) ------ Educació Infantil i a Primària( Instruccions i Materials, aquí les activitats son aleatòries no van en ordre, vas clickant i obrint per veure a l’apartat d’instruccions en què consisteixen i l’altre apartat els materials.)---------- Més avall apartat de secundària.
Segons el que he trobat a la wikipèdia:
Puff és una cançó basada en el poema de Leonard Lipton de 1959 basat en el text del poeta Odgen Nash que tractava d’un petit drac domèstic.
La lletra conta una trista història sobre un drac etern que es diu Puff i el seu amic Jackie Paper amb qui jugava quan era un nen, però a mesura que aquest es fa gran, va perdent l’ interès pels jocs d’infants, deixant al drac Puff sol i trist.
Jo li donaria tres interpretacions diferents extretes de les diferents parts de la història que narra a la wikipèdia:
La primera faria referència a que quan els nens van creixent els seus interessos i preferències van canviant. Això és important de tenir en compte de cara a treballar amb infants de 0-6 o igualment a totes les etapes. A mesura que l’infant es va desenvolupant a nivell cognitiu, emocional i social, per tant va madurant, necessita reptes nous, es a dir, reptes intel·lectuals que el motivin a aprendre i a gaudir amb les coses que fa, conjuntament amb el grup d’infants amb els quals hagi de compartir espai i vivències, inclosa la mestra.
Necessita un guia que manifesti aquest entusiasme encara que mai serà al mateix nivell que mostrava el drac Puff ja que el mestre ha de viure el procés del nen, però també mantenir una separació emocional d’aquest, en el sentit que no pot barrejar les seves emocions amb les de l’infant. Això últim podria desencadenar una invasió i una tasca pot objectiva en el treball i desenvolupament de l'infant. És important que se li deixi un espai perquè creixi, aprengui, s’equivoqui i rectifiqui.
El mestre ha de ser un guia amb ganes i certa emoció, però a un nivell asimètric per poder també exercir com la figura d’autoritat que ha de representar.
També és cert i pel contrari no hauria de perdre la il·lusió mai pel viatge que suposa ensenyar, compartir, acompanyar a l’alumne en la seva travesia particular i conjunta. Potser conservar aquest nen interior que té ganes d’investigar i descobrir coses noves, propòsit que aconseguirà, si sap observar mitjançant la mirada i les emocions dels seus alumnes.
El segon aspecte que comentaria seria treballar els vincles i la doble vessant que tenen( afecció i desafecció).
Hem de tenir en compte que igual que es treballa en el període d’adaptació quan comencen l’escola, els vincles, passar de l’àmbit familiar a l’escola perquè el nen pugui ampliar el seu territori i relacions sense tenir que patir dificultats a nivell afectiu, també haurem de treballar amb ells la marxa de l’escola, la desafecció, l’acomiadament. Els nens han d’aprendre a crear vincles i també a distanciar-se de les persones per teixir altres relacions i expandir-se a altres espais, persones, llocs, etcc... És una cadena que està en continu procés a la nostra vida. Poder ajudar als nens a enfortir els seus vincles i ajudar-los no a trencar-los, però si a ampliar-los i a establir de nous quan hem de canviar d’escola, d’institut, de casa, de país, etc perquè aprenguin a ser autònoms i a viure el distanciament igual que l’afecció com dos cares d’una mateixa moneda.
Al igual que s’ha treballar als nens, el mestre també ha de tenir-lo en compte per poder acceptar que s’acaba una etapa i que els seus alumnes partiran en breu, i vindran de nous. Com diu a la cançó el drac Puff es queda sol: perquè el nen creix i se’n va, i deixen d’interessar-li les aventures de la infantesa.
Llavors el mestre ha saber dir adéu, acceptar i mantenir aquest sentiment de pèrdua o de tristesa a l’igual que els seus alumnes fins que es pugui tancar i obrir-se a un nou acolliment.
Al igual que a la cançó el drac i el nen viuen moltes aventures. Penso que l’escola és com aquest mar per on navega en Puff, ple d’incertesa, de sorpresa, d’ombres, de decepcions, però sempre un lloc on es pot construir i viure totes les meravelles que amaga, com una capsa de sorpreses, el món dels infants i la seva mirada oberta cap a les coses.
| ACTIU | PASSIU | |
| FÍSIC | MALTRACTAMENT FÍSIC ABÚS SEXUAL | ABANDONAMENT FÍSIC O NEGLIGÈNCIA |
| EMOCIONAL | MALTRACTAMENT EMOCIONAL | ABANDONAMENT EMOCIONA |
