AMOR
- Amar es la emoción madre. De ella se pueden desprender todas lasdemás y enriquecerse o empobrecerse en función de su textura, forma y color.
- Amar es complejo. No podemos partir de una imagen idílica parcial de lo que comporta amar.
L’amor és una emoció imprescindible sense aquest vincle afectiu cap a la resta d’éssers, viure en comunitat no tindria cap sentit, és mitjançant aquesta emoció que els éssers humans poden recolçar-se, ajudar-se, compartir, créixer a tots els nivells que provoca benestar i sentit de pertinença i també el sentiment d’ésser únic i irrepetible amb característiques pròpies que et diferencien de la resta sempre que siguin respectades pel grup al qual pertanys. Seria com aquell aliment que fa que una planta creixi amb totes les seves parts completes i amb tota la seva esplendor i força i que destacarà per la seva diferència en el seu conjunt, al costat d’altres flors iguals o diferents, però ocupant el lloc que li pertoca i formant part d’aquest complex.
De totes maneres, és important tenir en compte que es pot estimar de moltes maneres i no totes les formes d’estimar són sanes i ajuden a l’individu justament a fer aquest esplendorós procés de creixement, malgrat ser l’emoció mare. Hi ha maneres d’estimar que com diu el refrany maten, asfixien, anul·len, no deixen créixer o pel contrari donen una llibertat absoluta on molts d’individus es perden i no tornen mai a trobar-se.
A vegades es confon estimar amb posseir, amb dominar, a rebre però no donar res a canvi, a sotmetre`s a la voluntat de l’altre, a agradar als altres o decidir per ells, per això seria important tenir en compte quins paràmetres són els correctes per saber estimar als altres i també a un mateix i poder gaudir d’aquesta emoció tan grossa que diuen que mou el món.
POR
És important que la por deixi de ser una mostra de debilitat i es visqui com
un fet quotidià. Devem viure amb la por i no negar-la.
Conèixer la por es conèixer els propis límits.
He agafat aquestes dues afirmacions perquè hem de reconèixer que la por és una emoció que és necessària encara que socialment ens hagin fet veure que és vergonyós sentir por en algunes situacions sobretot de tipus socials. Però com hem vist la por és una emoció primària, i per tant imprescindible per la nostra supervivència en molts casos, ens alerta dels perills i fa una funció que ha perdurat evolutivament parlant, principalment de protecció. D’altra manera sense por seria molt senzill que fessin coses que ens portessin a la mort de forma immediata. Però això i connectant amb la segona afirmació la por ens indica fins a on podem arribar, on està el límit. Hi ha persones que no sabem o no són conscients d’on està el seu límit i això els pot portar conseqüències nefastes per la seva pròpia supervivència i la de la resta.
RÀBIA
Ø Deixar sortir la ràbia, sempre que no faci mal a ningú.
Ø Parlar sobre el que ha succeït, fent-li veure que aquesta actitud no condueix a enlloc, aportant suggeriments i altres vies per resoldre els problemes.
Ø Exhibint destreses socialment competents , mitjançant l’assertivitat.
Ø La ràbia un altra emoció molt important que serveix per defensar-nos davant d’aquelles situacions que percebem com amenaçadores, ens provoquen por o ira. Jo crec que és una expressió inherent a l’humà hi ha que deixar que s’expressi sempre sense ferir a ningú ni física ni psíquicament. El no deixar expressar una emoció d’aquest tipus crec que pot provocar danys a la pròpia persona o en algun moment a altres perquè d’alguna manera acabarà expressant-se, però de forma nociva sinó es gestiona o maneja de forma positiva. Per això s’han de buscar formes de canalitzar aquestes emocions com indicadors de què passa alguna cosa i buscar vies de solució pacífiques que portin resultats òptims mitjançant el diàleg i el consens i mai la ira descontrolada o la violència cap a la resta.
Ø L’ assertivitat tal com la presenta aquí com una competència o destresa social hauria de ser assignatura pendent a l’educació tant dins de l’escola com fora, perquè és una eina potent important de comunicació per defensar les pròpies idees davant dels altres sense ferir als altres, però no claudicar tampoc davant de situacions de domini i abús i estar sotmès a la voluntat dels altres.
TRISTESA
ü Negar la tristesa no ens permet estar alegres. Quan més grossa és la pèrdua , més grossa és la tristesa. És una resposta natural. Necessitem període de retraïment i dolor per adaptar-nos a la nova situació i tornar a viure sense allò que ens falta. D’aquí la importància de reconèixer i administrar la pena, en lloc de negar-la.
ü Les experiències doloroses ens permeten veure la nostra vulnerabilitat com persones, ens fa humils davant de la resta, i aquests sentiments ens atraquen als d’altres persones.
ü Importància del dol. Si una persona no té l’oportunitat d’expressar la seva tristesa, de fer un procés d’elaboració de la pèrdua, deixar anar allò que hem perdut i començar, anirà arrossegant aquest malestar i no podrà sentir-se bé en cap moment. La vida es viurà com una creu amb la qual s’ha de carregar amb un sentiment de malestar que s’ha de dur amb soledat o amb el qual t’identifiques contínuament i et vas relacionant amb el món a partir d’aquest.
ü La societat ens exigeix d’alguna manera a sentir tristesa d’unes determinades maneres sense respectar el procés que comporta. A la societat en la qual vivim no hi ha moments per poder estar trist. La tristesa ha d’ésser compensada amb altres coses perquè es passi i un torni a esta bé. A vegades és necessari temps determinat per poder acceptar la pèrdua de determinades coses, situacions o persones perquè és aquesta la funció que té aquesta emoció, sense que això no arribi a cap extrem ni es torni patològic.
ü Finalment crec que hem d’acompanyar aquests processos de molta comprensió i amor i no de rebuig o hostilitat ja que això acaba generant just el contrari molta negació cap a emocions bàsiques que tenen la seva funció: la supervivència, l’adaptació de l’ésser humà al seu medi.
ALEGRIA
Ø Posar humor a la vida. És una bona actitud que deu contagiar-se als nens
Els problemes poden tenir solucions i, mirar-los amb un punt d’alegria, es duen millor.Ø Poder riure d’un mateix és una mostra d’humilitat i de tolerància cap un mateix. Es pot proposar als nens i també als adults.
És important poder tenir eines per poder afrontar determinades situacions amb una actitud positiva.
L’alegria és una emoció que contraresta molts aspectes negatius de la vida d’una persona, que els enfoca des d’un altra perspectiva, ens ajuda a estar bé, a arribar a una vida de satisfacció i benestar físic i psíquic.
Posada en comú en petit grup
A l’emoció amor he afegit he coincidit pràcticament en les dues premisses anteriors amb les meves companyes i he afegit una de nova.
Ø Tots els ésser humans busquen ser estimats i reconeguts. És el timó del nostre comportament, dels nostres desitjos i necessitats. Hem de tenir-lo sempre, mestres, pares, tots presents.
És igual d’important que la resta i la inclouria dins la primera que l’amor és l’emoció mare. Amb un matís que afegeix que diu que tots hem de tenir-lo en compte, pares, mestres, etc...
Amb les companyes hem conclòs que l’amor és necessari i que és el motor que mou el món i a les persones i que sense ell la vida no tindria sentit, és pel que ens interessen, pel qual actuem i estem lligats a la resta.
A la por, també tornen a coincidir en les premisses escollides. He assenyalat una de nova que després en gran grup l’anomenen altres i crec que alguna companya del meu petit grup també.
Ø La por, al mateix temps que permet crear, també limita.
Quan un té por si vol afrontar una determinada situació té que buscar noves estratègies per tal d’afrontar-la, així que per una part protegeix per tal de què sàpigues fins a on pots arribar, un límit, una indicació, però per un altra una manera de créixer, de superar-te, d’aprendre.
A la ràbia tornem a coincidir.
Després al gran grup sorgeix una premissa que en crida l’atenció i que pot ser l’afegiria per la reflexió que es fa que em sembla bastant interessant.
Ø Donar un temps perquè el nen demani perdó, perquè aprendre a demanar perdó és difícil després de sentir molta ràbia, sobretot sentir-lo. Donar temps és fonamental per la sinceritat del que fem.
La reflexió important amb la qual em quedo seria que quan un demani perdó que sigui perquè s’ha reflexionat sobre el que s’ha fet i un sent de veritat que ha d’estar bé amb l’altre i ha trobat una solució al conflicte. Finalment que no sigui un perdó forçat perquè els altres ho diuen o algú et fa sentir culpable pel que has fet, i al final sigui resultat de la tirania de la culpa o del culpable. Pot ser i resseguint aquesta idea seria convenient demanar perdó en un moment en el qual l’emoció de ràbia s’hagi convertit en un estat de refredament on la persona pot pensar amb més calma i actuar més racionalment i no sota la invasió o el <
Hem d’entendre que amb la ràbia no arribem enlloc o amb una resposta d’agressivitat, però si que és veritat que la ràbia és una emoció que moltes vegades ens avisa de què poder són víctimes d’un abús o que algú està traspassant els límits establerts amb nosaltres o altres.
És important ensenyar als nens a identificar-la, a gestionar-la en benefici propi i per la convivència amb d’altres, però mai reprimir-la o ignorar-la.
A l’emoció de la tristesa afegeixo un altra:
Ø Acomiadar-nos d’alguna manera d’allò que hem perdut. Presència d’emocions barrejades. La pèrdua pot dur també ràbia, culpa, vergonya, Hi ha que admetre’ls i no negar-los.
Si tenim l’oportunitat de d’acomiadar-nos d’allò que ha significat una pèrdua,podem passa pàgina, podem tancar un episodi, i això per als nens és essencial. Penso que sinó és genera molta incertesa, malestar si un no pot continuar endavant amb una cosa que ha quedat pendent. Feina molt important dels pares, mares, educadors i totes aquelles persones que tinguin vincle amb els nens o amb algú.
A l’emoció de l’alegria.
Ø Riure amb els nens és molt sa. Ells són els primers en veure la gracia de determinades situacions i permetre’s llicències que els adults hem perdut. Deuríem aprendre d’ells més que tallar aquesta expressió.
L’optimisme i l’alegria són grans antídots per anar enfrontant aquelles situacions que ens preocupen i fins i tot, per treure importància a determinades situacions que a vegades ens fan sentir malament.
És un element a tenir en compte de treballar a les escoles, pensar que amb aquestes emocions transformar la nostra realitat, com si fos un quadre i poder-lo anar transformant amb colors de diferents tons e intensitats.
Posada en comú gran grup.
En gran grup nosaltres tres no hem coincidit gairebé amb la resta de grups de la classe en l’elecció de premisses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada