LA FAMÍLIA I EL SER PAPER AFECTIU(Jesús Palacios)
La família és el principal suport per créixer; les influències d’aquesta perduren molt en el temps; les relacions amb la família són les propulsores de la resta de relacions; la influència és més a nivell personal i social, a nivell cognitiu o intel·lectual hi ha més dubtes sobre la seva influència.
Es considera que és en la família on es satisfarien totes les necessitats i on es dona el més adequat context pel creixement i desenvolupament dels nens i adolescents.
El model més estès de socialització familiar és el tradicional. Aquest sosté que les característiques psicològiques que adquireixen els nens i les nenes són com a conseqüència de les influències que reben dels seus agents de socialització primordial. També estan les influències genètiques i les dels iguals.
Models de socialització familiar
En el model tradicional l’estil d’afecció és depenent de dos trets fonamentals: disponibilitat i sensibilitat. La disponibilitat de l’adult a les atencions del nen i ho fa d’acord a les seves necessitats(nen). Això equivaldria a una afecció segura.
Si pel contrari l’adult no es mostra ni receptiu ni sensible a les necessitats del nen l’afecció serà insegura i evitativa.
Si el comportament és contradictori, a vegades disponible, altres negligent, serà ambivalent.
Dos dimensions bàsiques per definir els models de socialització: afecte i comunicació, i límits.
| | AFECTE I | COMUNICACIÓ |
| Exigències i control | ALT | Baix |
| ALT | Democràtic | Autoritari |
| Baix | Permissiu | Negligent |
Democràtic:
Afecte manifest
Sensibilitat necessitats del nen/a
Explicacions
Promoció de conductes desitjables.
Control guia.
Disciplina inductiva.
Permissiu
Afecte manifest
Acceptació
Sensibilitat.
Explicacions.
Escasses exigències.
Absència de control.
Autoritari
Afecte controlat
Perspectiva de l'adult
Coerció
Control de conductes indesitjables
Control- imposició
Afirmació de poder
Negligent
No expressió d'afecte
Insensibilitat
Inatenció
Explicacions
Control absent o excessiu
Conseqüències evolutives dels estils de socialització
| Democràtic: Alta autoestima, Competències i habilitats socials, autocontrol, autonomia, recompenses a llarg termini. |
| Autoritari: Baixa autoestima, Escassa competència social, Agressivitat, impulsivitat, heteronomia, Recompenses a curt termini. |
| Permissiu: Alta autoestima, Baixa competència social, Conformitat amb iguals, Pobre control d’impulsos, Poca motivació, Immaduresa, alegre i vitals. |
| Negligent: Pobre autoestima, Baixa competència social, Poc o escàs control d’impulsos, poca motivació, no respecta normes, inestabilitat emocional, problemes de conducta. |
Termes de Bungental y Goodnow(1997): És com si la socialització consistís en un procés únic en el qual les variables d’entrada(pràctiques educatives) determinaran de forma directa les variables de sortida(nivell d’interiorització i d’obediència als fills). Hi ha dades que contradiuen aquesta suposició. Per una part estan les influències genètiques lligades a l’espècie i ens preparen per la interacció social.
Ens costa més acceptar el paper de les característiques individuals.
La genètica de la conducta ha agafat molta solidesa en les seves investigacions i estudis degut a dues raons: les variacions a nivell de personalitat en un tant per cent que pot ser variable respecte a la població general amb base genètica envers dues opcions: extraversió i neuroticisme i la segona la influència dels factors ambientals amb un grau alt d’importància després del tant per cent que influeix a nivell genètic.
Les persones que comparteixen mateix ambient donaria a semblances entre elles. Però la genètica de la conducta ha fet especial recalcament en les altres, es a dir, en les influències no compartides(aspectes específics per a cada un dels seus membres)
Probablement cada fill rebrà una estimulació diferent, viurà relacions diferents, i aquests aspectes contribuiran a perfilar la individualitat dels seus trets personals.
Schaffer(1996) La unitat de transmissió ambiental en la família no serà l’ambient en general, sinó cada un dels microambients que es donen al seu interior.
També estarien les influències de factors antecedents, succeeixen en contexts diferents al familiar(escola, companys) o en aquest(televisió); influències posteriors que serien quan s’abandona la família d’origen. Les relacions que han tingut amb els seus familiars influenciaran les que tinguin amb els seus companys, encara que no estan determinades rígidament per aquestes.
Les relacions socials dels nens amb els seus iguals depenen de la seva competència social. Rubin, Bukowski i Parker(1988) la competència social amb els iguals depèn de factors intraindividuals(característiques i factors genètics) interindividuals(relació amb els pares) i macrosistemes(factors de risc i de protecció que afecten als contextos on el nen es desenvolupa).
A mesura que ens anem allunyant dels primers anys la família va perdent protagonisme, encara que no significa tornar-se irrellevant sinó compartir amb altres factors que van creixent. Aquestes influències no donen lloc a un model inicial diferent però si transformat.
Model de construcció conjunta i de influències múltiples.
El model de socialització tradicional és limitat perquè analitza de forma insuficient els processos intrafamiliars de socialització: 1. Alta coherència transituacional, sigui qual sigui la conducta del nen, fàcil identificar l’estil educatiu; 2. Les pràctiques que s’utilitzin tindran el mateix impacte sobre alguns nens que sobre d’altres; 3. Els mateixos estils són desitjables o indesitjables i produeixen idèntiques conseqüències sigui quals sigui l’edat; 4. La conducta que els pares desenvolupen es percebuda amb nitidesa pels nens.
Característiques de la situació.
La reacció de l’adult dependrà de la interpretació que faci de les conductes respectives.
El mateix estil educatiu pot tenir manifestacions conductuals diferents en funció de quina sigui la situació i com s’interpreti.
Goodnow(1994): sembla existir certa correspondència entre el tipus de problema i la manera de reaccionar per part dels pares; la violació de les normes convencionals dóna lloc a raonaments per parts dels pares; el molestar o fer mal als altres, combinació de raonaments i d’actuacions impositives(afirmació de poder); i aquelles en les quals es trenquen objectes donen lloc a la imposició de càstigs(afirmació de poder punitiva).
Característiques psicològiques del destinatari
Kochanska(1994): l’ús de disciplina suau i amable, en els quals els elements d’afirmació de poder es redueixen al mínim, dóna bons resultats amb nen tímids, ansiosos i porucs, però no funciona amb nens que no tenen por amb els quals funciona millor la combinació de sensibilitat, afecte i disciplina.
Ceballos y Rodrigo(1998): aportacions similars, l’estil de comportament dels fills obliga als pares a fer esforços d’adaptació en les seves pràctiques educatives.
Les conductes socialitzadores seran el resultat d’un enfocament escollit pels pares i les necessitats o sentiments posats de manifest pels fills mitjançant els seus comportaments en diferents moments i situacions. El resultat serà una construcció conjunta en la qual el comportament d’un modifica i altera el dels altres, que a la vegada influirà sobre els primers. Més diàleg que imposició.
L’edat del destinatari
Les atribucions que es fan de la conducta varien en funció de l’edat del protagonista, les conductes indesitjables dels nens no produeixen les mateixes emocions negatives depenent de l’edat. La primera s’interpreta més en termes situacionals, mentre que la segona en termes disposicionals (trets de personalitat estables).
Depenent de l’edat els pares es veuen es capaços d’influir sobre elles. Mentre vegin que poden influir utilitzaran estratègies de reflexió i explicacions sobre les conseqüències, a mesura que no serà mitjançant la imposició.
L’adequació de les pràctiques socialitzadores dels pares a l’edat dels fills no és només una exigència conceptual; és un requisit d’eficàcia.
La percepció i acceptació de les pràctiques educatives dels pares.
Grusec i Goodnow(1994) han proposta un model en el qual la interiorització dels límits vindrà determinada per tres components:
Percepció del nen que tingui de les intencions dels seu pare: Claredat dels missatges( Ceballos y Rodrigo han denominat <
Capacitat d’interpretació dels missatges, els biaixos que tingui i el seu estat emocional(dependrà de l’estat evolutiu també).
La interiorització dels missatges vindrà determinada pel grau d’acceptació d’aquests que a la vegada dependrà de la calidesa de les relacions pares-fills o fins a quin punt l’actuació dels pares és o no considerada justa i proporcionada pel nen o la nen a la qual es dirigeix.
I per últim la interiorització dependrà dels missatges de fins a quin punt el seu destinatari sent que ha participat en la seva elaboració, o els viu com una imposició.
Més enllà de les intencions i dels determinants psicològics
Altres factors que poden influir en les pautes educatives dintre dels microsistema familiar: els germans generen situacions de conflicte i també de protecció, l’espai familiar i característiques de la vivenda.
Altres factors externs a la família: Xarxes de suport formals e informals, disponibilitat és molt important sobretot en situacions de transició o crisi.
La cultura i el moment històric també influeixen.
Conclusió
El model de socialització conjunta és una alternativa al tradicional, i deu incorporar les influències múltiples per comprendre bé les estratègies de socialització posades en pràctica pels pares. No és una seqüència lineal de pràctiques educatives, executades pels pares e interioritzades pels fills, conjunt de processos(Bugental i Goodnow,1997).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada