Les necessitats infantils

LES NECESSITATS INFANTILS(JORGE BARUDY)

Barudy: << Todas la niñas y todos los niños tienen el derecho de vivir en condiciones y contextos donde sus necesidades puedan satisfacerse>>.

Tota la responsabilitat no recau en la família i els professionals de la infància, sinó que també depèn de l’Estat i els mitjans que pugui proporcionar per assegurar el benestar de les famílies i programes que garanteixin els seu drets.

Inventari proposat de les necessitats dels nens del Fèlix López com a model de referència.

La falta de recursos dels pares i competències danyen als seus fills. Comprenent les dificultats d’aquests i exonerant-los i reconeixent que el que varen fer era l’únic que podien fer.

Necessitats fisiològiques:

Necessitat de cobrir les necessitat materials i fisiològiques per romandre vius és evident.

Existir i romandre viu i amb bona salut; Rebre menjar en quantitat i qualitat suficients; Viure en condicions adequades; Estar protegit dels perills que amenacen la seva integritat; Disposar d’assistència mèdica; Viure en un ambient que permeti una activitat física sana.

Necessitat de llaços afectius segurs i continus:

La satisfacció d’aquestes necessitats permet al nen teixir llaços amb el seu medi i la comunitat de sers vius i humans. Si reben afecten sabran aportar-lo a la resta.

La base de l’altruisme social depèn de les cures afectives que rebin a la primera infància. Necessiten adults disponibles i accessibles que els proporcionin suport i l’aventura de créixer i un clima emocional on l’expressió dels afectes sigui possible.

Aconseguir la salut mental dels nens és mitjançant la qualitat del bon tracte incondicional, estable i continu(Bowlby;Spitz; Berger; Barudy; Stern; Cyrunlnik). A vegades això no és respectat per l’administració de la protecció infantil.

Aquestes ajudes estan basades segons Berger(2003)<>

Els múltiples canvis de lloc dels nens es decideixen per raons administratives, sense tenir en compte les necessitats ni la continuïtat dels vincles afectius significatius pe construir la seva identitat. Això fa que perdin episodis significatius de la seva biografia. Passen de la família biològica a centres d’acollida i de diagnòstic, així com famílies d’acollida i tornen en ocasions a les seves famílies d’origen que fracassen perquè no s’ha ofert als pares un programa de rehabilitació de les seves competències parentals.

Això acaba provocant el<< síndrome del peloteo>> un dels trastorns més greus de l’afecció: l’afecció desorganitzada. Això acaba produint nens desconfiats, comportaments disruptius i violents. Aquest són castigats i exclosos un exemple del que s’ha denominat<< alienació sacrifical>> dels nens i adolescents. Sacrificar als nens per errors que han comés els adults.

L’esfera afectiva del bon tracte

Està constituïda per la satisfacció de les necessitats de vincular-se, de ser acceptat i de ser important per algú:

Necessitat de vincles: Per un desenvolupament correcte i un bon tracte, és necessari una afecció segura i sana. Desenvolupament de l’empatia i de la seguretat de base(Bowlby, J., 1972), per poder convertir-se en una persona singular, sana psicològicament i amb vincles de pertinença a la seva família d’origen a la seva comunitat.

Necessitat d’acceptació: El nen ha de rebre gestos que ho confirmin i l’acollin. La comunitat encarregada del nen ha de proporcionar-li un espai afectiu d’acceptació incondicional de la seva persona. Si es sent acceptat podrà començar a acceptar als altres. Acceptació però no fusió: diferenciar-se de l’altre, ser autònom.

Necessitat de ser important per algú: Aquesta necessitat s’inscriu en el projecte que tenen els pares pels fills. Entren en joc components psicològics i sociològics, missió per part dels pares. Aquesta delegació es forma en vincles de lleialtat.

La delegació és una cadena d’obligacions que passen d’una generació a un altra. Els nens tenen la possibilitat de complir la missió que no tenen significat personal, sinó un sentit supraindividual que afecta al conjunt de la família.

El projecte parental pot estar en contra del projecte personal del nen i crear tensions.

Tres formes de trastorns en aquest procés de delegació, es corresponen amb formes de maltractament:

Les delegacions que impliquen una sobre càrrega per al nen. Sobrepassen les capacitats psicològiques, físiques i socials ni concorden amb l’edat del nen. Forma d’explotació psicològica, imposen un context psicosocial inadequat per al seu desenvolupament.

Delegació de missions contradictòries. Li demanen varius adults tasques contradictòries.

Delegació de la traïció. És utilitzat per un dels pares contra l’altre.

Necessitats cognitives:

L’ambient on viuen els ha de permetre en un ambient que li faciliti el desenvolupament de les capacitats cognitives: percepció, memòria, atenció, llenguatge, pensament lògic i sobretot la capacitat de pensar i reflexionar. Estimular les necessitats cognitives d’estimulació, experimentació i reforç.

a) Necessitats d’estimulació. Es imprescindible alimentar les necessitats de créixer i desenvolupar-se. Estimular la curiositat, motivar-lo a explorar el món. L’absència d’estimulació en els nens, de negligència, violència emocional o maltractament físic provoca pertorbacions(dificultats d’aprenentatge, fracàs escolar), però l’excés d’estimulació també pot ser negatiu, genera angoixa i estrès.

b) Experimentació. Indispensable perquè aprengui a entrar en relació amb el seu medi amb el fi de modificar-lo d’una manera constructiva. Aquestes necessitats estan molt lligades a l’afecció. El nen explora l’entorn a partir de la seguretat que li proporciona la presència de la figura d’afecció.

c) Reforç. És una gran necessitat manifestar-li a un nen el seu suport i l’alegria pels seus esforços i el que s’ha aconseguit per créixer i desenvolupar-se. Necessiten tenir informació de l’impacte de les seves conductes, corregir els seus errors i reforçar les seves conductes adequades. Aquest reconeixement del resultat afavoreix l’aprenentatge. El nen arribarà a reconèixer les seves capacitats i les dels altres.

Necessitats socials:

Per facilitat el desenvolupament de les potencialitats socials dels nens, els adults deuen contribuir a la satisfacció de tres tipus de necessitats específiques:

Comunicació. Depenent de la conversació, els nens i les nenes es senten reconeguts com a part d’un sistema social. L’adolescent ha de trobar la capacitat d’escolta i de comprensió per fer front a l’ansietat de separació del món familiar i l’entrada en el món adult.

Consideració. Ambient de consideració i reconeixement com a persones vàlides. Tot nen ha de ser reconegut com a persona amb mèrits, competències específiques i dignitat. Això contribueix a una identitat positiva i a una autoestima elevada, i com a resulta el nen tindrà l’energia psicològica necessària per desenvolupar el seus projectes i esperances i ajudar en projectes altruistes.

Estructura. El nen té dret a aprendre a comportar-se d’acord amb les normes socials de la seva cultura, però revelar-se si són injustes. Les normes han d’assegurar la participació de tots, respecte pels drets humans i acceptació de la diferència.

Les regles a l’àmbit familiar són necessàries i han de garantir una jerarquia basada en la competència dels adults que permeti l’educació dels nens. I també tenir conversacions que facilitin la integració d’aquestes normes.

Hi ha mares que tenen un estil educatiu en el qual inculquen als seus fills obligacions i drets per a ells i la resta, encoratgen l’autonomia. Aquests es mostren amb confiança i control de si mateixos i competències emocionals i socials.

Necessitat de valors: Són els valors els que donen un sentit ètic al bon tracte. Els nens es solen sotmetre a les normes socials si aquestes són legítimes i garanteixen la justícia ,la tolerància, la solidaritat, l’ altruisme social.

La interiorització d’aquests valors és una garantia per assegurar el bon tracte.

A partir de les seves creences, els éssers humans participen molt sovint en contexts produïts per ells mateixos que faciliten l’emergència de la violència , la injustícia, el maltractament , les malalties i el patiment. Tot això es fa mitjançant discursos i mentides per sostraure’s de la responsabilitat de la realitat que han produït, i defensen això degut a les seves posicions de poder pe fer creure que són les millors opcions pel benestar de la humanitat, això es diu violència ideològica.

El model cultural dominant imposa els valors consumistes e individualistes a través dels mitjans de comunicació que fan que creguin que la seva felicitat depèn de la satisfacció dels desitjos. Això influeix en els nens i en la missió educativa dels pares.

El risc és devastador : <>. En una cultura dels diners, la presència dels nens és un perill. Poden ser càrrega, una incomoditat, un obstacle per la societat consumista.

IMPORTANT: Tractar bé a un nen és una bona eina per desenvolupar la capacitat d’estimar , i per això hem d’oferir-los la possibilitat de viure en llocs no violents, on els bons tractes, la veritat i la coherència siguin els pilars de la seva educació.