LA NECESSITAT D’ESTABLIR LÍMITS, ESTRUCTURA I EXPECTATIVAS(Brazelton i Greenspan)
És important tenir en compte que per la internalització dels límits i de certa estructura és necessari fer-ho amb afecte i empatia.
Si un nen no rebut mai una mirada d’aprovació quan fa alguna cosa bé, li donarà igual la pèrdua d’aprovació perquè no l’ha experimentat mai. El que si l’ha experimentat ho farà content.
Mitjançant la por no es generalitzen els límits. No es motiva el canvi de conducta des de l’interior.
La disciplina física, pegar, no és una alternativa acceptable. La disciplina ha d’ésser una ensenyança, no un càstig(Debilita la imatge d’un mateix). Hem de donar l’oportunitat al nen, i controlar el seu comportament perquè pugui desenvolupar el seu autocontrol, control d’impulsos. Una sanció ha d’anar acompanyada d’una explicació.
Quan hi ha adults que li donen aprovació al nen, aquest construirà sentiments de sentir-se estimat i respectat que guiaran la seva conducta.
L’amor i la disciplina són una base segura per un sentit moral a llarg termini. Aquests sentiments de respecte crearan a la llarga objectius interiors, que passaran a la creació d’un sistema de valors i conclouran en decisions correctes sobre la seva conducta. Això té molt a veure amb la creació d’expectatives amb ell mateix i si el nen s’ha sentit estimat per la seva unicitat, serà capaç de desenvolupar les seves expectatives personals i no les d’altres mitjançant la rebeldia, la passivitat,etc. El nen per tant, ha de dominar els seus processos d’aprenentatge i ha de sentir-se respectat per la seva individualitat, aptituds, ritme, domini, i plaer perquè va dominant,no alimentar la frustració.
Incentius + Límits + admiració + respecte per la unicitat = interiorització d’objectius i disciplina.
L’equilibri entre límits i afecte.
Massa límits sense molt d’afecte, aquesta combinació produeix una lluita continua de poder, i va en detriment de les relacions càlides i de l’afecte. Per tant, si augmenten els límit també la comunicació i l’afecte, la comprensió perquè el nen pugui anar interioritzant els límits.
És bo que el nen visualitzi i anticipi les conseqüències dels seus actes. I sobretot mostrar-li la nostra empatia per expressar els seus sentiments.
En les famílies hi ha que assenyalar que els pares han de dedicar un mínim de temps a estar amb els fills i posar límits. L’afecte i els límits van de la mà. Però primer de tot la parella ha de tenir el seu espai de comprensió, afecte, sexe per poder transmetre això als fills, sinó pot ser aquest malestar també es projectarà en els fills.
Establir límits en les famílies
Donar més i esperar més. Límits, expectatives i cura afectiva. Reptes i educació.
Disciplina verbal amb límits, solució de problemes, anticipació de situacions conflictives, afrontar els sentiments de pèrdua i humiliació.
Expectatives imbuïdes en la relació. Els nens experimentin que els adults fan per ells el que esperem que ells facin algun dia per si mateixos.
Expectatives adequades a la seva edat. No esperar que interioritzin límits sinó que gaudeixen al aprendre, comprendre i dominar el seu món.
Límits en els entorns institucionals.
Respectar les etapes del desenvolupament i les diferències individuals.
Donar més i esperar més.
Entorn restrictius per les autoritats, els nens i els adolescents, sentit de protecció, relacions estables i d’estructura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada