L'escola dels nostres dies

Filosofia de l'escola	Escola inclusiva. Tots els nens tinguin les mateixes oportunitats i puguin desenvolupar al màxim les seves capacitats.	On es tinguin en compte les necessitats globals del nen.
Objectius	Desenvolupar la personalitat de forma constructiva i creativa	Treballar les emocions Educar en valors
Models i motivacion	- Aprenentatge significatiu, no directiu - Perspectiva globalitzadora.	Protagonista del seu aprenentatge Acompanyament del mestre al nen.

Endinsant-nos en aspectes importants de l'escola:

Sentir y Crecer. El crecimiento emocional en la infancia. Sílvia Palou vicens.

<desenvolupament psicosocial dels nens. Tenint en compte tots els eixos de relació que intervenen en el seu creixement personal.

La pedagogia que concep que l’infant és una personeta capaç, de ser el seu protagonista, d’aportar en el seu propi procés de creixement, marc educatiu d’altes expectatives, partint de la base que no fa falta ensenyar-los tot, sinó que pensen imaginen, descobreixen, s’equivoquen i ser creatius a partir dels errors comesos.>>

<adults que creguin en ells i que els estimin, uns companys i companyes que els facin suport, que els permetin desenvolupar-se a nivell social. I un entorn cultural capaç de dotar d’una identitat i d’acollir i respectar les cultures de tots els membres.>>

< Això és cada dia més evident ja que la demanda social i familiar és més complexa i exigeix al nen, i per tant a l’escola, una resposta d’acomodament, implicació i acollida en els canvis que es van produint. Canvis que van des de: moviments econòmics(atur o jornades laborals molt llargues) a moviments socials(immigracions, canvis d’escola) i familiars( separacions, reestructuracions familiars) impliquen molta incertesa i moviments afectius en els nens i en les famílies.>>

Per acollir a les famílies i fer-les sentir confiança:

• Han de sentir que pertanyen al grup per sentir-se que formen part d’ell. Preveure espais on es puguin veure, relacionar, reflectir.
• Respectar el seu rol de pares. Els consells creen dependència i les culpes condueixen a la defensa. Relació més igualitària. Proporcionar més eines per reflexionar sobre la pròpia realitat i poder veure per ells mateixos les seves forces i les seves debilitats. Important partir de la part positiva.
• Punts de conflictes amb les famílies. Reflexionar no reaccionar. Principals problemàtiques: problemes emocionals( gels, rivalitats pors), sentiments que dificulten les reaccions; desconeixement mutu, desconfiança, interpretacions errònies de les altres persones; falta de sintonia personal o professional; confusió de papers que ens duen a assumir responsabilitats que no ens corresponen.

La figura del mestre/a

El mestre o la mestra com a punt de referència afectiva i de seguretat dintre del context educatiu.

El mestre és la persona que acull al nen i el conté, a la família i a les diferents cultures.

És complicat definir els límits del nostre rol professional. Implicació del nostre procés de creixement i maduresa afectiva-emocional, posar en joc les nostres capacitats de regulació i expressió emocional, reflexionar sobre els propis límits i possibilitats personals per fer front als reptes.

Com diu Serrano(2002) som els col·lectius millor preparats per la societat de la incertesa, constantment canvis, presa de decisions ràpides, i moure’ns en moltes relacions humanes que impliquen molt de compromís afectiu.

Per això educar requereix:

- Coherència. Entre que es fa i el que es diu. Benejam(2003): La coherència és adaptar el que fas al que sents.

- Límits clars. Preservar el benestar dels seus membres. Cardús:<< No hi ha i obertura personal sense parets i portes que la facin possible.>> Implicant al nens en la construcció ,explicitant i construint els límits i complint-los la mestra també.

- Afecte. Crear vincles afectius amb els nens i les famílies. Permetent l’expressió dels sentiments i oferint espais, temps i recursos perquè aquesta comunicació sigui de qualitat. Eines ideals de maternatge: mirades, contacte corporal, l’escolta.

- Separació. Distància en quan als seus processos, poder donar temps i confiança e impulsar l’autonomia i capacitat crítica que necessita per créixer. Sense anar ràpid.

- Hàbits. Ajuden a no dependre de l’adult, saber que s’ha de fer en cada moment i com fer-lo. Estructura de pensament que propicia una tranquil·litat emocional.

- Reflexió. Per poder pensar és necessari parar. L’observació és una bona eina que permet interpretar i actuar en conseqüència.

- Optimisme. Bon humor, i buscar les parts positives i agradables de cada un i d’un mateix. El riure la imaginació, enfocar els problemes d’altres formes, riure de la pròpia situació perquè el cercle comenci a girar en un altra direcció. Malaguzzi<< Nada sin alegría>>

- Capacitat de comunicació. Hi ha que saber comunicar per transmetre el que creiem, pesem i donar valor i confiança a les famílies i a la societat.

El grup classe.

És el primer continent de les relacions socials entre coetanis. Eina clau per aprendre a viure en societat.

Per una part pot actuar com a mirall d’emocions i sentiments-

Per l’altra provocadora d’emocions importants dels nens(vergonyes, angoixes, alegries, tristeses) totes elles provocades per persones que disposen igualment de poques eines per conèixer i regular el món afectiu.

Per tant el rol del professional és decisiu en el marc constructiu pel desenvolupament de l’imatge interna que el nen va elaborant de si mateix.

Arnaiz(1992):

<< Los niños de un grupo deben tener consciencia clara de cuáles son los valores y pautas que ordenan la conducta de este grupo, y si por un lado es preciso que surjan de la reflexión colectiva, no es menos cierto, que el adulto, como màxima autoridad, es el responsable de que se cumplan, y todo ello no puede estar supeditado al estado emocional del adulto>>

- Pautes de conducta encaminades a la convivència i a la diversitat. Respecte i diversitat dels seus membres i no a la submissió d’uns ideals comuns.

- Grup com element afavoridor de creixement personal: Expressió personal, respecte mutu d’individus i membres d’una cultura, suport, comprensió, escoltar les seves peculiaritats.

- Aquest nivell de comunicació permet al nen fer-se conscient de les seves limitacions, preferències i frustracions, i anar provant altres camins per afrontar la vida.