Vídeo Conèixer l'origen de les emocions

Quins aspectes trobes interessants i reforcen el que ja sabies?

El tema del temperament amb el que neix el nen i que determinades reaccions es produeixen en consonància amb aquest ja ho sabia, encara que m’ha resultat molt interessant veure els diferents experiments i resultats obtinguts. L’ importància de la guia externa per anar modelant o reconduint el temperament és un tema molt important encara que esmentat a grans tret o sense aprofundir massa en el vídeo i tema destacat i prioritari a les diferents institucions socials que hi ha entorn als nens( La família, l’escola, Serveis Socials, i la societat en general) i sobretot de cara al futur per a nosaltres els mestres d’Educació infantil.

Quins aspectes t’aporten nous coneixements?

Desconeixia l’aparició tan primerenca de determinades emocions.

A partir dels tres mesos l’aparició de determinat repertori d’emocions.

A partir de les 12 setmanes reconeixement de les emocions de la mare.

Si l’entorn no els ajuda tenen ells mateixos recursos per autocontrolar les seves emocions. Em queda el dubte si aquestos recursos ja són apresos o realment són innats com deixen entreveure al vídeo? Jo penso que podria ser una barreja entre reaccions apreses, ja que les reaccions de por al igual que altres emocions s’aprenen, i també la reacció formaria part dels seu bagatge temperamental.

Emocions més complexes. Morals sorgeixen amb l’autoconsciència del propi ser. També desconeixia la importància i l’aparició de les emocions morals.

Quins aspectes serien susceptibles de debat?

Principalment jo destacaria la diferència entre temperament i caràcter al vídeo que pot ser no queda massa clara. Parlem molt del temperament, però no del conjunt de la interacció genètica més ambient.

Es parla molt del temperament innat dels nens i de les seves reaccions amb les quals estic d’acord perquè hi ha boixos que neixen com diu en el vídeo amb un temperament difícil o irritable i d’altres més tranquils. En el vídeo es pot observar clarament que alguns nens són més sensibles o excitables davant de determinats estímuls que per altres poden resultar més neutres o insignificants ja que la seva reacció és més afable. Malgrat el temperament assumeixi un pes important a l’hora de manifestar determinades reaccions emocionals o maneres de comportar-se guiades per aquest,

Jo personalment crec que no té perquè ser determinant a la vida ja que hem de tenir en compte que a edats molt primerenques la plasticitat del cervell és un aspecte que ajuda a incrementar les connexions en el cervell depenent de l’estimulació externa, per tant, augmenta l’aprenentatge d’un important repertori de conductes i de capacitats que vindrà d’alguna manera determinat per les influències immediates que rebi la criatura del seu entorn, en un primer moment del cercle més proper i principal, els pares, i més tard de la resta de relacions amb altres adults i sobretot amb els iguals.

I d’alguna manera apunta que els pares o educadors s’han d’adaptar al temperament d’aquest per tal d’educar-lo. Penso que com diu al vídeo no es pot tractar per igual a tots els nens o fills en aquest cas. Cada nen bé dotat d’una càrrega biològica innata que el fa diferent dels parents més propers. Si pel contrari ignorant les senyals emocionals del nounat i de la seva expressió particular cap al món que l’envolta podem perjudicar en moltes ocasions de forma involuntària i seriosa el seu desenvolupament personal i emocional de cara al futur. En el cas com comentàvem abans sigui un nen irritable i poruc si reforcem aquest aspecte desatenem o magnificant les seves sensacions en el fons estem perpetuant aquesta dotació biològica, si pel contrari l’ajudem a buscar vies o solucions de maneig de les situacions, el seu temperament es pot modelar i no té perquè ser determinant a la vida.

La importància de les relacions materno-filials en edats primerenques i del microcosmos social on vagi desenvolupant-se el nen són essencials per un desenvolupament harmònic i integral de qualsevol persona.

En conclusió voldria remarcar que les teories biologistes o innates donen la sensació que la genètica determina d’alguna manera el transcurs d’una determinada persona segons el seu temperament;des de la ciència ens indiquen que l’ emoció està ubicada a l’àrea més antiga que qualsevol altre àrea del cervell, i que per tant les seves reaccions són més mecàniques o difícils de controlar, per tant pot ser radical en alguns sentits, encara que hem de creure i tenir en compte cap on podem dirigir la balança si creiem en la possibilitat de la reeducació emocional, com a possible sortida a moltes de les dificultats que es presenten a la societat actual.

- Quina funció compleixen les emocions morals?

Perquè apareguin les emocions morals el nen ha d’haver desenvolupat l’autoconsciència(la consciència de si mateix) de què representa a algú diferent dels altres. I és aquí com es veu als experiments quan se’l assenyala de forma continua com pot experimentar vergonya, al igual que quan no realitza correctament el puzle o pel contrari orgull quan ho fa correctament.

Penso que les emocions morals representen aquell tipus d’emocions que desenvolupen una funció social i cultural molt important. Aquestes fan possible que el nen una vegada és capaç de diferenciar els seus propis sentiments( prenent consciència d’ell mateix ) dels sentiments dels altres, entenen que els altres tenen sentiments similars, i d’acord amb aquesta realitat respondré adequadament a diferents situacions emocionals de relació amb altres i així desenvolupant conductes prosocials com l’aprenentatge de l’empatia, i d’altres com la vergonya, la culpa, etc... per un correcte desenvolupament emocional, social i personal.

L’empatia és la capacitat de comprendre les emocions que expressen els altres tant a nivell verbal com a nivell no verbal. En els primers mesos de vida els nounats poden tenir mostres d’empatia cap altres nens i el seu patiment, encara que fins que no tenen la consciència pròpia i diferenciada no poden discernir entre els seus sentiments i els dels altres. L’empatia a l’igual que la resta d’emocions morals forma part del repertori d’emocions i la contribució de l’aprenentatge social d’aquestes des de ben petites com una de les grans habilitats de relació amb els altres i a la construcció d’un món guiat per l’afecte i la compassió.

La culpa i la vergonya ajudaríem a l’aprenentatge de valors socials imprescindibles com el respecte pels altres, la tolerància, l’aprenentatge de què hi ha conductes no permeses o que poden violar els drets de la resta, resistir a la frustració i no actuar amb violència,etc..

Hem de tenir en compte que aquestes emocions morals s’han de manejar per treballar l’empatia cap els altres en el cas d’absència o que el nen no mostri cap sentiment cap alguna situació en la qual no ha actuat de forma adequada, no per fer sentir malament al nen en el cas de què sigui molt conscient de què s’ha equivocat o ha fet alguna cosa que ha ferit o molestat als altres.

Reflexió general del vídeo

Les emocions són un bagatge amb el qual ve l’infant al món que malgrat el temperament, la intervenció dels pares és vital, i sobretot en aquelles emocions com són les morals que el seu desenvolupament contribueix a millorar i participar de manera òptima o positiva a la nostra societat i forma personetes madures, i socialment hàbils.

Per realitzar algunes de les reflexions del vídeo, he investigat per internet trobant informacions molt valuoses sobre intel·ligència emocional i emocions morals:

Us deixo l'enllaç: